Carles Canals, sense sensei

Lleis del gurú sense sensei sobre la família

2004-02-18T12:58:00.000+01:00

Llei fonamental És totalment i absoluta impossible que l'individu i la seva família comparteixin els mateixos gens.

Segona Llei La família mai no te res a dir-te fins que t'aixeques per anar-te'n.

Tercera Llei La família acumul·la desinterès pels teus interessos i vetlla interessadament pel teu desinterès.

Quarta Llei La família es mesura amb magnituds no sostingudes, inaprensibles i sempre creixents en arribar l'estiu a Mallorca.

Cinquena Llei o corol·lària de la quarta Llei El nombre de cunyats sempre supera el nombre de germans, el nombre de cosins s'eleva exponencialment a cada estiu amb casa a Mallorca.

Sisena Llei La família política sempre és més nombrosa que la pròpia. Especialment en arribar l'estiu a Mallorca.

Setena Llei o Llei de Camilo J. Cela Trulock La família és allò que va bé quan es pateix la grip.

Vuitena Llei o corol·lària a la Llei de Camilo J. Cela Trulock Cap individu no patirà la grip si la seva família és a prop, però la família patirà la grip si l'individu s'hi acosta.

Novena Llei El germà és un pebre vermell que s'alia amb el cunyat, altrament dit morena.

Desena Llei Mare just hi ha una, però és omnipotent i omnipresent, i sempre troba bruta la casa de l'individu quan la primera compleix les seves hores universals de visita (de 02.00 a 04.00 AM entre setmana i de 02.00 a 04.00 en diumenge).

Una adreça per trobar un habitatge digne

2004-02-17T22:09:00.000+01:00

Benvolguts amics,
Perdó per no haver actualitzat abans aquesta plana; però la vida és més dura que l'amistat d'una preadolescent quan un té just tretze anys. Promet ser més cruel si les meves amigues m'ho permeten; mentrestant, us deix amb aquesta adreça en què trobareu -sens dubte- el pis que estau cercant.

Història amb molta moral

2004-02-09T13:03:00.000+01:00

Això era i no era una al·lota -deu anys, l'ànima blava i els ulls nets al cel- que jugava al parc fent tombarelles, mentre un home fosc la mirava des dels excusats propers. La nineta duia la samarreta banyada de suor i els cavells flamejaven com torxes a la nit freda; reia sense parar i cantava la joia de viure. L'home, és clar, es va davallar els calçons i li mostrà allò que, en bon mallorquí, nosaltres deim "sa fava", d'altres "la xigala" i d'altres noms més curiosos però no més bells. Erecte, gloriós, homèric, el penis salutava la bondat de l'al·loteta eixerida, que -en sentir les crides de l'homenet- es quedà mirant aquella protuberància vibrant com aquell que veu la santa mare de Déu, és a dir: amb una rialla d'incredul·litat i fascinació davant el moviment rítmic amb què el malestruc acaronava la seva perdiu.

No sé quina dona seguí la mirada de l'infant i descobrí l'objecte d'atenció: començà a cridar i a escridassar l'exhibicionanista fins que altres mares la imitaren i finalment la policia hi féu acte de presència.

Aquell dia, l'home rebé un bon grapat de pals. L'al·lota, aconsellada per un psicòleg, fou lliurada al seu pare, que li donà una pallisa de mort per puta i buscona.

Santa Àgueda, patrona de les mamelles

2004-02-05T13:05:00.000+01:00

Ahir, en descriure la perfecció dels pits de Monika Zsibrita com a antídot per la beneitura bushística i janetjacksonística, no recordava que avui, dia 5, celebram la immolació de Santa Àgueda, de la qual just sé que patí una mastectomia sense anestèsia i que des de llavors és considerada la santa patrona de les mamelles.

Ara això ja no es veu, però quan jo era petit (aproximadament en temps del big-bang, dia més, dia menys) les dones amb mal als pits s'encomanaven a aquesta màrtir. Va por ella, pues.

No oblideu de mineralitzar-vos i supervitaminar-vos!

Com saber el pes d'unes mamelles

2004-02-04T20:25:00.000+01:00

Astorat, observ que el pit fluix de la Janet Jackson contempla més dedicatòries al bloc de Josep que la resta de missatges existents. Personalment, m'agrada que el pes de la política internacional depengui del pes d'una/es mamella/es, com ha demostrat sobradament el president dels EUA, Herr Bush, en dir que "quan ella mostrava el pit jo ja era dormit". Tot i això, m'estimaria més que els pits que envoltassin el món fosin els de Monika Zsibrita. Quina pau tendria el món, en aquest cas.

L'home sense melic

2004-02-03T01:29:00.000+01:00

"L'home sense melic és viu en mi", va escriure Thomas Browne, significant que es sentia responsable de la culpa d'Adam (qui no tenia melic perquè no havia estat parit de mare, un tema que va empipar molts d'estudiants de l'Escolàstica). Sense menystenir el vers de l'anglès, em qued amb la següent història hassídim per explicar el mateix concepte:

"Zusia preguntà un dia al seu germà, el savi doctor Elimelech:

-Germà estimat, en els nostres llibres sants està escrit que l'ànima d'Adam recollia les ànimes de tots els homes. és a dir: que nosaltres, tots dos, hi érem quan ell va menjar la poma; i no acab d'entendre com va poder ser ser que tu no li vares impedir i que jo tampoc no ho vaig fer.

Elimelech el va respondre:

-Ho vàrem haver de fer, tots ho vàrem de fer d'aquesta manera. Perquè si ell no hagués menjat la poma, el verí de la serp li hauria quedat a dins per sempre, i al llarg de l'eternitat sencera hauria somiat: 'Si just n'hagués menjat, hauria estat com Déu; si just n'hagués menjat, hauria estat com Déu..."

Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa

2004-02-03T01:23:00.000+01:00

Lo millor de ser un home és que mai no m'ha servit de res; lo pitjor de ser mascle és que de vegades me venen ganes de muntar un homenatge al batle de Toques, amb l'himne espanyol, la bandera de Trillo i el bigotis d'Aznar com a tricorne. Coses que passen quan un no s'afaita tots els dies.

Norton és inútil davant de Mydoom!!!!

2004-01-28T16:52:00.000+01:00

Dia trist i agitat. No només la història de Carod s'està emmerdant a passes agigantades (llegiu en Pere Marí si voleu tenir a l'abast la informació més sucosa), sinó que a més el meu ordinador laboral s'ha emmerdat amb el Mydoom, tot i estar suposadament protegit pel Norton-Pro (esborra el virus, però no l'impedeix de reactivar-se). Per a aquells de vosaltres que encara no coneixeu aqust simpàtic virus, us diré que es tracta d'un cuc capaç de generar adreces de correus a partir de les existents a la vostra agenda, amb resultats ben desagradables. (No us heu de preocupar si em voleu escriure; el meu correu personal -ccanals@ono.com- està net com el mirall de Rajoy.) Per identificar el virus, he hagut de recórrer a la llibreria de Panda, no a la de Norton, i he descobert que té moltes mutacions: W32mimail, Novarg...

Us deix amb aquest simpàtic article mexicà (d'El universal) que lloa el Mydoom:

Virus "MyDoom", el peor de la historia

El virus informático "MyDoom", que se propaga desde el lunes a través del correo electrónico y del programa de intercambio de ficheros Kazaa, está en trance de superar a "Sobig.F" por la amplitud de su difusión, indicó este miércoles la empresa de seguridad informática F-Secure, establecida en Finlandia.

"Si se mira la cantidad de mensajes electrónicos, "MyDoom" ha superado a "Sobig.F" y se ha convertido en el ataque viral más importante jamás conocido", señaló a la AFP Mikko Hyppoenen, responsable de la investigación antivirus de F-Secure.

"En el mundo ha generado más de 100 millones de mensajes electrónicos infectados" desde el lunes y con esta velocidad debería 'derrotar' a 'Sobig.F', que generó 300 millones de mensajes infectados en su primera semana", agregó.

Bautizado "MyDoom" o "Novarg", este virus tipo "gusano", es decir que se propaga automáticamente a través de las agendas de direcciones de los buzones electrónicos a los que llega, se difunde también a través del servicio Kazaa, que permite a sus usuarios intercambiar música, juegos y películas gratuitamente.

El virus se declaró a última hora de la tarde del lunes en Europa, cuando Estados Unidos y Canadá estaban todavía en horario laboral. Por esta razón la mayoría de los daños se registraron en Norteamérica, mientras que los técnicos informáticos del resto del mundo tuvieron tiempo de preparar antivirus antes del martes, explicó Hyppoenen.

El miércoles, entre 390 mil y 500 mil ordenadores habían sido infectados en todo el mundo, siempre según la misma fuente.

En Estados Unidos, la policía federal (FBI) anunció el martes la apertura de una investigación sobre el origen de "MyDoom

Comentaris irreflexius

2004-01-27T20:28:00.003+01:00

Vaja, la notícia del dia: en Maragall ha decidit de no fer la guitza en Zapatero i sí a en Carod, mentre el PP entona himnes de lloança al Creador i diu allò de "¿Lo ves, Pepita, por qué había que encenderle un cirio a San José María Escrivá de Balaguer?"

Per parts:

1.-Al llarg del dia d'ahir, en Zapatero insistí que la "deslleialtat" d'en Carod havia de ser resolta per en Maragall. Just després que el PP (i un parell de mitjans afins) premessin els perns durant unes bones hores, en "Zapa" va haver de llançar el seu ultimàtum a Maragall.

2.-En Pasqualet es trobava en una situació ben enutjosa:

2.1.-Si cessava en Carod (com ha passat), la crisi del govern català podia arribar -pot arribar- a estadis d'ingovernabilitat sense precedents. Preguntes clares: S'ha de sotmere en Pasqual a una moció de confiança... o li muntaran una de censura? I tot això abans de cent dis de govern?

2.2.-Si no cessava en Carod, deslegitimava Zapatero. És clar que en Zapa tampoc no ho tindrà gens fàcil a partir d'ara, però almanco ningú no li podrà dir allò d'"escrius al dictat de Catalunya".

3.-La resposta de Carod -vilipendiar el PP i el PSOE- era previsible, però encara no ha arribat a l'acte final. El cap d'ERC ha de dimitir també com a conseller sense cartera... i possiblement com a màxim dirigent d'ERC, atès que ha estat desautoritzat per la junta del seu propi partit.

I això ens porta un altre problema: Què passa amb les àrees de govern que "pertanyien" a en Carod? D'entrada, en Pasqual ha dit que se respectarà el pacte. Pero... i què passa amb els càrrecs de confiança d'en Carod? Almanco un d'ells -en Toni Mir, expresident de l'OCB- havia estat rebutjat per l'executiva d'ERC, i fou decisió personal de l'exconseller en cap donar-li el càrrec de secretari general de Política Lingüística. Quant de temps trigarà l'executiva d'ERC a llevar-s'ho de sobre, aqust càrrec? I això, vàlid per n'Antoni Mir, és vàlid per a la majoria de càrrecs digitats per en Carod.

Mentrestant, observ absolutament astorat que els espanyolistes s'han fet molt forts amb aquesta carodada. He entrat a un bar per sentir el parlament d'en Carod: he estat insultat -literalment- per l'amo del local: "Esto es lo que traéis los nacionalistas. Esto es una mierda ¿Es que queréis que se repita lo del 36? Y mira que te aprecio, pero puedes decir que esto lo ha dicho Juan Barba, de Murcia." Bé, jo som obedient i en conseqüència public les opinions del mestre en Barba, tot i que mai no m'he definit com a nacionalista i menys encara com a votant d'ERC. En realitat, el meu únic pecat és haver estat redactor del Diari de Balears i ser el webmaster de l'Obra Cultural Balear, la qual plana us recoman en aquests temps de tristor.

Però l'anècdota de Juan Barba no és l'única. Fa massa pocs dies que vaig ser increpat en un altre bar (bé, ara ja ho sabeu, jo gaudeix en la intimitat del meu bar) per parlar català amb un amic i el cambrer: "Son ustedes unos maleducados. Esto es un bar, y en un bar se habla para que lo entienda todo el mundo." No ho sé, perquè això va molt accelerat, però en el meu temps, maleducat era aquell que practicava la intromissió en la conversa aliena.

Ho haurem de rumiar més i millor. Però -de debò- ara com ara tinc por.

Bloggar

2004-01-27T14:10:00.000+01:00

Té tota la raò en Pere Marí: la interfície de Bloggar és molt còmoda i estalvia molt de temps, a més de permetre inserir imatges al log. Això no obstant no em convenç del tot. Per exemple, no és tan fàcil crear titulars... En tot cas, és una eina ben agradable. Aviat direm més coses d'això.

Ja hi tornam a ser!

2004-01-27T12:56:00.000+01:00

Més viu, però no més humà que abans. Sense senséi us dóna novament la benvinguda a aquest espai d'irreflexió, el qual serà actualitzat tan prest com revisaré el programa editor. Gràcies per haver vingut i feliç reencontre!